El passat 31 d'agost sortia publicada una ressenya en El Periodico, sobre la mort el dia 22 d'Antonio Rabinad (Barcelona 1927). Va marxar sense fer soroll i amb la mateixa modèstia amb que es va dedicar a escriure i a passar olímpicament d'aquest món literari que tan poc entenia i que tanta fobia li produïa. Rabinad pertanyia a l'anomenada Escola de Barcelona juntament amb escriptors com Gil de Biedma, Juan Marsé, Juan Garcia Hortelano i Carlos Barral, però ell mai es va identificar ni tan sols a equiparar. Tenia complex d'aneguet lleig: "sempre que llegia un afalac a un dels seus llibres pensava automaticament que estaven parlant d'un altre", va confessar en aquest mateix diari després de publicar la seva última novel.la, El hacedor de paginas el 2005.
El 1952 va escriure la seva primera novel.la, Los contactos furtivos, amb la que va obtenirel Premi Internacional de Novel.la i que va estar prohibit per la censura franquista. I no obstant, Rabinad, com Manuel Vazquez Moltalban -de quí era amic- o Juan Marsé, és un autor essencial per entendre la Barcelona mestissa de postguerra de la qual va formar part i que va deixar fixada en novel.les com l'emocionant El niño asombrado, de caracter autobiogràfic i que li va valer el 1967 el premi Ciutat de Barcelona, El hombre indigno (2000) i sobretot la que ha estat considerada per la critica la millor novel.la de la Barcelona de la guerra i la postguerra, Memento mori, que el va tornar a posar sota el focus als anys 80, per a incomoditat seva.
Fill d'un encarregat portuari d'origen aragonès que va morir durant la guerra civil -fet que va marcar tota la seva literatura-, Rabinad presumia de ser un proletari autodidacte que "escrivia per pura xamba", La seva geografia literaria se situava als barris que li semblaven més foscos, com el Clot i el Poblenou, ja que -solia dir -Marsé "s'havia quedat amb els més assolellats".
Un altre de les seves activitats, van ser els seus treballs com a guionista de cine al costat d'un altre dels seus amics i realitzador Vicente Aranda, per a qui va escriure Las crueles, Tiempo de silencio i amb José Luis Guarner, Libertarias, l'adaptació de la seva propia novel.la, La monja libertaria.
Rabinad amb la seva gorra i la seva barba blanca, era una presència habitual al Mercat de Sant Antoni, on els diumenges es dedicava a vendre, entre altres, els llibres que l'havien seduït en la infància mentre les tropes franquistes bombardejaven Barcelona. Encara que en els últims anys es veiés obligat a compartir espai amb la pirateria i el videojoc i tornés a sentir-se, una vegada més, un estrany.
