Soc filla del Clot i això ho dic amb orgull de pertinença a un lloc, a un temps i a un espai que m'ha tocat viure i que ha moldejat el meu caràcter i la meva personalitat. No se si això acostuma a passar però d'ençà un temps que venen a la meva memòria records i vivències de la meva infantesa i joventut. Recordo espais i persones que ja no estan, però que formen part dels meus records. Recordo com era Ca La Vila quant jo baixava a jugar (ara fa poc que l'han reformat) amb l'avi que venia a buscar-me a l'escola de "Donya" Dolores, al carrer Sant Joan de Malta. Venia amb la bicicleta de fusta amb tres rodes (l'única que he tingut en tota la meva vida) perquè jo pugues jugar (potser per això no he apres mai a muntar en una bicicleta de dues rodes).
El meu carrer és diu Sant Joan de Malta, espai on vaig néixer a l'escala del nombre 9 i assistida la meva mare per la llevadora Rosita, que també vivia al mateix carrer a l'escala del Forn Agustí. Cada cop que estava malalta i tenien que posar-me alguna injecció anavem al pis de la Rosita. Els records estan esvaïts, però si que tinc imatges d'un pis de "luxe" per una nena de quatre o cinc anys. Era un pis diferent al nostre, que tenia la cuina econòmica de carbó la galeria amb la gàbia dels pollastres a una banda i l'altre banda la comuna. El terre de les habitacions era de maó (pintat de vermell cada any per el meu pare, perquè no es desgastes de l'ús). Però de casa meva ja parlaré més endavant.
